PER TU, QUE OMPLES LA VIDA D'UN COLOR BONIC I ESPECIAL.

Raja el sol de la raó única
que em fa ser avui.

M’he alçat als llims
obscurs per conèixe’t.

La por i l’angoixa es van tornar
tan fràgils que finalment van desaparèixer.

Carrers mullats embolcallen el teu nom
i donen forma al teu cos coruplent i fort.

La pluja m’obre el sentiment
que fa via allà on ets tu.

He pintat les parets amb el teu color
no puc deixar de mirar aquests ulls tan verds.

He lligat el teu cos dins del meu
abraçant cada racó pregon del què ets.

Una olor massa coneguda em recorre tota
i em recorda el teu ésser jove.

Sortirà la lluna, aquesta nit,
i tu t’alçaràs amunt, amb els teus amics.

Et buscaré entre la nit desperta,
sentiré la teva veu ressonar dins del cap.

Sincera, et bressolaré en somnis no complerts,
anhelant la teva presència per sentir-me viva.

He sigut el què tu ets ara, i el que seràs demà;
retrobar-nos al mar que ens pertany.

I és que tu ets el que més estimo, noi jove
que et faràs gran.

I aleshores t’esperaré, asseguda allà on calgui
per dir-te de nou que t’he pres l’amor que porto dins.

Ofegant els sentiments i molts moments més d’estimar
el cor raona amb tu cada dia i cada nit.

I és que tu ets el que més estimo,
sense tu la vida no tindria cap raó.

La sang em bullirà de matinada,
somiejant desperta fantasies llunyanes.

La ignorància més pura em tornarà a dir
que només tu ets el que més estimo.

Parlaran les males llengües, la vergonya
al què diran: hipocresies barates.

Uns estels han dibuixat el teu somriure
allà dalt, m’alçaré per abastar-lo aquest capvespre.

Un horitzó cobert de tu, m’ensenya
la vida que viurem plegats, algun dia.

Cabells esbullats, mirada innocent, ulls penetrants,
de color verd.

Cos gran, fort. Braços amples, mans gruixudes.
Cames gruixudes, caminar segur.

Espatlles amples, fortes. Somriure encantador.
Encisador. Paraules que ressonen dins.

Riures sincers, complicitat, converses compartides
en companyia agradable.

Hem parlat de tot, travessar-te la mirada,
tocar-te la pell bruna.

El teu somriure l’imagino sense por,
a vegades em recordes a algú.

Vespre de juliol, em pregunto si algun dia
et veuré.

Podria abastar els teus silencis i la teva veu
i fer-les meves.

El cor i la raó m’abraonen cap a tu
sense aturador.

Ja no tinc fred, quan penso en tu.