“He vingut a parlar amb el silenci, allà on es recull la claror del dia, perquè no entenia massa el que passava. Hi haurà més proves com aquesta, la boira taparà dies i nits senceres, però aleshores l’essència del que som ens tornarà a propulsar cap amunt, per seguir avançant. I sempre recordarem aquells qui, com tu, sabien escoltar i mai no es queixaven; aquells qui, com tu, van lluitar fins l’últim segon de la seva vida. I aleshores sabrem que seràs sempre un exemple, un ésser extraordinari que deixarà una marca fonda i inesborrable; un exemple de coratge i valentia per a cadascú de nosaltres.”
10 – 10 - 2011
domingo, 23 de octubre de 2011
sábado, 8 de enero de 2011
lunes, 15 de noviembre de 2010
domingo, 25 de julio de 2010
martes, 22 de junio de 2010
Cats Memory English Lyrics + Subtitulado
Cats is an award-winning musical composed by Andrew Lloyd Webber based on Old Possum's Book of Practical Cats and other poems by T. S. Eliot. The show has been performed around the world in numerous productions and has been translated into more than 20 languages.
Vaig veure CATS a Londres l'any 1997, quan vam anar-hi de viatge amb l'institut a 3er de BUP. És un musical preciós. A mi personalment m'apassionen els gats, però CATS és molt més que això. És una música meravellosa, que t'embolcalla i t'obre nous móns, i una lletra molt bonica que et fa pensar. CATS és una obra que té cançons divertides, que té personatges inoblidables, com el Mr. Meestofeeles; i d'altres molt tendres, com la gata que canta Memory, per mi, la millor cançó de tot el musical. Que disfruteu.
jueves, 6 de mayo de 2010
jueves, 3 de septiembre de 2009
Quiero entregar tu sonrisa a la luna,
y que de noche quien la mire pueda pensar en tí.
M'he fet gran,
hem llegit molts contes.
Llegaremos a tiempo.
En el port vaig poder veure el mar.
Vaig plorar rere les ulleres de sol
mentre l'aigua quieta m'ho tornava a dir.
Vaig haver de plorar aquell migdia d'hivern
que la vida son dos trazos y un borrón.
Perduda, com a la cançó,
vaig haver de buscar el mar.
Deprimida, no tenia forces per a res.
Amb llàgrimes als ulls vaig demanar al mar
que m'ajudés, altre cop.
Que la mediocritat no pogués embolcallar-me mai,
que fos veritat que el sol sortiria i jo tindria
ganes de veure'l.
Cansada, només volia reposar davant del mar.
Veure'l infinit davant meu
i saber que sempre hi seria
quan anés a buscar-lo.
El mar que tan ajuda
quan tens ganes de plorar
i has d'amagar els ulls rera les ulleres
de sol.
Marejada de la vida,
necessitava trobar-lo
aquell matí de desembre.
El mar em calmà
les entranyes
i em xiuxiuejà
que calia continuar caminant,
encara que no en tingués ganes.
Que la vida anava d'això,
de seguir caminant sense tenir-ne
ganes.
Que calia seguir trobant alegria
perquè n'hi hauria, tard o d'hora.
I que no podia abandonar-me
allà.
Havia de seguir, endavant.
Caminar per tornar a trobar.
A trobar-me, a retrobar-me
amb els somriures perduts.
Les alegries anhelades.
Els ulls d'infants que brillen
a la nit.
Ja arribarien.
y que de noche quien la mire pueda pensar en tí.
M'he fet gran,
hem llegit molts contes.
Llegaremos a tiempo.
En el port vaig poder veure el mar.
Vaig plorar rere les ulleres de sol
mentre l'aigua quieta m'ho tornava a dir.
Vaig haver de plorar aquell migdia d'hivern
que la vida son dos trazos y un borrón.
Perduda, com a la cançó,
vaig haver de buscar el mar.
Deprimida, no tenia forces per a res.
Amb llàgrimes als ulls vaig demanar al mar
que m'ajudés, altre cop.
Que la mediocritat no pogués embolcallar-me mai,
que fos veritat que el sol sortiria i jo tindria
ganes de veure'l.
Cansada, només volia reposar davant del mar.
Veure'l infinit davant meu
i saber que sempre hi seria
quan anés a buscar-lo.
El mar que tan ajuda
quan tens ganes de plorar
i has d'amagar els ulls rera les ulleres
de sol.
Marejada de la vida,
necessitava trobar-lo
aquell matí de desembre.
El mar em calmà
les entranyes
i em xiuxiuejà
que calia continuar caminant,
encara que no en tingués ganes.
Que la vida anava d'això,
de seguir caminant sense tenir-ne
ganes.
Que calia seguir trobant alegria
perquè n'hi hauria, tard o d'hora.
I que no podia abandonar-me
allà.
Havia de seguir, endavant.
Caminar per tornar a trobar.
A trobar-me, a retrobar-me
amb els somriures perduts.
Les alegries anhelades.
Els ulls d'infants que brillen
a la nit.
Ja arribarien.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
